DINÀMICA 2: La Danza del Minué (Marisa i Flores)
Classificació de la dinàmica:
Dinàmica de confiança.
Objectius de la dinàmica:
Destinataris (edat apropiada):
Xiquets/es, adolescents i, per suposat, gent adulta.
Mida del grup
Hem calculat un mínim de 8 o 10 persones.
Temporalització (durada)
Aproximadament uns 15 minuts en total, comptant-hi 2 o 3 minuts per explicar la història i la resta per dur a terme l'activitat.
Recursos (materials, econòmics, espacials, humans...)
Materials: Cap ni un. Solament serà necessari que l'educador/a se sàpiga la història del principi i la cançó posterior.
Humans: Els membres del grup i l'educador/a.
Espacials: Es pot realitzar tant en un espai obert com dins de l'aula, segons convinga.
Desenvolupament
Com ja hem comentat, en primer lloc li contarem al nostre públic la següent història:
“Ens hem de situar en el segle XVIII, a l'època de la Il·lustració, on la tota la gent que anava a les festes en palaus i salons anava molt ben vestida. Però les festes es feien avorrides i perquè la gent era molt tancada … fins que un dia el rei es va adonar d'aquesta situació i va manar a tots i totes les presents que ballaren un ball molt més divertit que no pas tots els que hi ballaven fins ara. I així ho van fer.
Es van col·locar tots i totes formant un cercle, s'havien d'agafar del dit menovell i havien d'anar rodant mentre creuaven el peu esquerre per davant del dret i cantaven la “cançó del minué”, què deia així:
En un salón francés,
se baila el minué,
en un salón francés se baila el minué.
Si tú quieres bailar,
la danza del minué,
si tú quieres bailar la danza del minué.
Tot seguit, s'havien d'agafar de les mans i tornaven a girar en cercle mentres cantaven la cançó. Després, s'havien d'agafar per la cintura de la persona de davant, cantant i ballant. Seguidament, repetien l'acció, però agafant-se de la segona persona més endavant, i així fins que no podien agafar més companys/es de ball.
Variants
Podríem canviar la cançó o els passos, depenent de les necessitats i els gusts del nostre grup.
Avaluació
Una volta realitzada la dansa, comentaríem la dinàmica i les nostres sensacions al realitzar-la, especialment pel que fa a l'experiència de tocar i ser tocat/da, si ens hi hem sentit còmodes o no, per exemple.
Observacions
Malauradament aquell dia no hi vaig poder assirtir, però m'han comentat que va ser una dinàmica molt divertida i amena.
(torna a l'inici)
Classificació de la dinàmica:
Dinàmica de confiança.
Objectius de la dinàmica:
- Perdre la vergonya front el grup.
- Fomentar la confiança en el grup.
- Acostumar la gent al contacte físic amb els altres sense sentir incomoditat.
- Treballar el ritme i la psicomotricitat.
- Passar una estona divertida.
Destinataris (edat apropiada):
Xiquets/es, adolescents i, per suposat, gent adulta.
Mida del grup
Hem calculat un mínim de 8 o 10 persones.
Temporalització (durada)
Aproximadament uns 15 minuts en total, comptant-hi 2 o 3 minuts per explicar la història i la resta per dur a terme l'activitat.
Recursos (materials, econòmics, espacials, humans...)
Materials: Cap ni un. Solament serà necessari que l'educador/a se sàpiga la història del principi i la cançó posterior.
Humans: Els membres del grup i l'educador/a.
Espacials: Es pot realitzar tant en un espai obert com dins de l'aula, segons convinga.
Desenvolupament
Com ja hem comentat, en primer lloc li contarem al nostre públic la següent història:
“Ens hem de situar en el segle XVIII, a l'època de la Il·lustració, on la tota la gent que anava a les festes en palaus i salons anava molt ben vestida. Però les festes es feien avorrides i perquè la gent era molt tancada … fins que un dia el rei es va adonar d'aquesta situació i va manar a tots i totes les presents que ballaren un ball molt més divertit que no pas tots els que hi ballaven fins ara. I així ho van fer.
Es van col·locar tots i totes formant un cercle, s'havien d'agafar del dit menovell i havien d'anar rodant mentre creuaven el peu esquerre per davant del dret i cantaven la “cançó del minué”, què deia així:
En un salón francés,
se baila el minué,
en un salón francés se baila el minué.
Si tú quieres bailar,
la danza del minué,
si tú quieres bailar la danza del minué.
Tot seguit, s'havien d'agafar de les mans i tornaven a girar en cercle mentres cantaven la cançó. Després, s'havien d'agafar per la cintura de la persona de davant, cantant i ballant. Seguidament, repetien l'acció, però agafant-se de la segona persona més endavant, i així fins que no podien agafar més companys/es de ball.
Variants
Podríem canviar la cançó o els passos, depenent de les necessitats i els gusts del nostre grup.
Avaluació
Una volta realitzada la dansa, comentaríem la dinàmica i les nostres sensacions al realitzar-la, especialment pel que fa a l'experiència de tocar i ser tocat/da, si ens hi hem sentit còmodes o no, per exemple.
Observacions
Malauradament aquell dia no hi vaig poder assirtir, però m'han comentat que va ser una dinàmica molt divertida i amena.
(torna a l'inici)
